■ estipulació

Partició sil·làbica: es_ti_pu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. stipulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. dret
    1. Acció d’estipular;
    2. l’efecte.
  2. dret Clàusula.
  3. dret romà Contracte verbal fet amb formalitats solemnes i consistent en una interrogació feta pel futur creditor, que definia la classe de contracte, i en la resposta del deutor acceptant.