■ estoig

Partició sil·làbica: es_toig
Etimologia: de estotjar 1a font: s. XIII, Vides
    [plural estoigs o estotjos] masculí
  1. Capsa adequada per a desar-hi un objecte, un adreç. Un estoig de compassos. Una joia amb el seu estoig. Un estoig de fusta, de llauna, de cuir, de tela.
  2. indústria surera Aparell que serveix de muntura de la peça tallant que empra el llescador, el carrador o l’escairador.
  3. indústria tèxtil
    1. Capsa cel·lular de la màquina jacquard on són allotjades les molles, anomenades cucs, que fan recular les agulles.
    2. Caixa de llautó foradada per al pas dels punxons que hom troba en les màquines de picar cartons jacquard.