■ estola

Etimologia: del ll. stŏla ‘vestit llarg’, i aquest, del gr. stolḗ ‘vestit’, der. de stéllō ‘preparar, vestir’ 1a font: c. 1330, Muntaner
    femení
  1. història A Grècia i a Roma, vestit, generalment llarg.
  2. litúrgia Distintiu litúrgic que el bisbe, el sacerdot i el diaca porten penjat al coll.