■ estora

Etimologia: del ll. storea, íd. 1a font: 1271
    femení indústria tèxtil
    1. Teixit fet de llates trenades de joncs, de palla, d’espart o de jute, destinat principalment a cobrir el paviment de les habitacions. El terra de les habitacions era d’estora.
    2. Tros d’estora rectangular, circular, etc. L’estora de l’entrada, del bany.
  2. per extensió Catifa. Una estora persa.