■ estrafer

Etimologia: d’un encreuament dels dos sinònims més antics, es(carnir) i (con)trafer 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Imitar, més o menys bé, un altre o quelcom d’un altre. Estrafà molt bé el caminar del seu germà.
    2. per extensió Sap estrafer el cant del rossinyol.
    1. Canviar quelcom d’un mateix a fi de no ésser reconegut, de semblar una altra persona, etc. Perquè no et coneguin, cal que estrafacis la veu.
    2. Canviar una cosa, procurar de desfigurar-la, perquè sembli que és una altra.