■ estremir

Etimologia: del b. ll. ecl. extremĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer tremolar. El vent estremia les fulles.
    1. pronominal Tremolar fortament, agitar-se convulsivament. Estremir-se de fred, de por. L’espetec del llamp feia estremir la terra.
    2. estremir-se de por figuradament Tenir molta por.