■ estricte
| | estricta

Etimologia: el ll. strictus, -a, -um, participi de stringĕre ‘estrènyer’ 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Rigorosament conforme a una regla, a una llei, a un criteri, etc., que no se’n desvia gens. Ho ha fet en estricte compliment del seu deure. Volen mantenir una disciplina estricta.
  2. Que obra o jutja d’una manera rígida, inflexible. El meu pare és molt estricte.
  3. Que ha d’ésser mantingut, obeït, complert, etc., d’una manera rigorosa, exacta.
  4. Rigorosament limitat. Una paraula usada per extensió, no pas en sentit estricte.