■ estrop

Etimologia: del ll. strŭppus o strŏppus, íd. 1a font: 1313
    masculí
  1. Abraçadora de corda.
  2. especialment marina, marítim
    1. Tros de corda entollat pels dos caps i utilitzat per a embragar els fardells que han d’ésser embarcats o desembarcats.
    2. Anella de corda encapellada a l’escàlem d’una embarcació, la qual, posada al voltant del coll del rem, serveix com a lligam per a subjectar-lo.
  3. a tot estrop locució adverbial A tot drap.