■ estructura

Etimologia: del ll. structura, íd. (cf. construir) 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Arranjament, disposició, de les parts, dels òrgans o de les partícules d’una substància o un cos. L’estructura del cos humà. L’estructura d’una roca. L’estructura d’un edifici. L’estructura d’un poema.
  2. àlgebra Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició.
  3. construcció Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
  4. electrònica Configuració d’un dispositiu electrònic.
  5. lingüística Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès com una unitat orgànica.
  6. medicina Constitució, disposició, dels elements que componen els òrgans o cossos vius, especialment els elements anatòmics.
  7. pedologia Manera d’ésser disposats els elements components del sòl.
  8. psicologia Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
  9. química Ordenació que presenten els àtoms dins la molècula.
  10. sociologia i ciències polítiques
    1. Conjunt d’una societat, un grup, etc., en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.
    2. plural Conjunt de lleis, d’organismes i de forces socials, polítiques i econòmiques que caracteritzen una societat i mantenen l’ordre establert.
  11. estructura cristal·lina cristal·lografia Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules), els quals constitueixen en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
  12. estructura econòmica economia
    1. Conjunt d’elements d’un espai econòmic la relació dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
    2. Branca de l’economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general; la qual cosa correspon a l’anàlisi econòmica.
  13. estructura fina física Desdoblament d’un nivell d’energia a causa de la interacció spin-òrbita.
  14. estructura global geologia Conjunt de característiques que permeten de dividir la Terra en diferents parts (escorça, mantell, etc.).
  15. estructura musical música
    1. Pla o esquema que ordena els sons d’una obra musical.
    2. Aspecte d’una composició, susceptible d’anàlisi tècnica.
    3. Forma.
  16. estructura petrogràfica petrografia Relació entre els components d’una roca, donada per la disposició i la grandària dels minerals, les discontinuïtats internes, la foliació, etc.
  17. estructura sedimentària geologia Estructura característica d’un procés que té lloc normalment durant o poc temps després de la deposició del sediment.
  18. estructura tectònica geologia Disposició i característiques generals de les masses rocoses d’una regió geològica causada pels processos de deformació.