■ estufar

Homòfon: estofar
Etimologia: der. de tuf1, ant. ‘tirar tuf, bravada’ i després ‘esponjar, inflar, dilatar’ 1a font: s. XIV, Metge
    verb
  1. transitiu Fer ocupar més espai a una cosa disminuint-ne l’atapeïment, augmentant-ne la porositat; esponjar. Estufar la llana d’un matalàs.
  2. pronominal
    1. Augmentar de volum fent-se menys atapeït, més flonjo, més porós; esponjar-se. Aquesta pasta s’estufa molt quan s’escalfa.
    2. especialment i figuradament Envanir-se, sentir-se molt satisfet.