■ estupefaent

Partició sil·làbica: es_tu_pe_fa_ent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. stupefaciens, -ntis, participi pres. de stupefacĕre ‘causar estupor’, en la forma catalanitzada, com en faent, fefaent, rarefaent, etc
  1. adjectiu Que causa estupefacció.
  2. adjectiu patologia Que causa estupor patològic.
  3. masculí especialment
    1. farmàcia, indústria farmacèutica i toxicologia Producte actiu que, a més del seu efecte terapèutic, té una acció secundària capaç de produir habituació en l’individu i d’alterar-ne profundament la personalitat, el comportament i àdhuc l’equilibri fisiològic.
    2. psicologia Droga.