■ esturió

Partició sil·làbica: es_tu_ri_ó
Etimologia: del b. ll. sturio, -ōnis, i aquest, de l’ant. alt al. sturio, íd. 1a font: 1262
masculí ictiologia Peix de la família dels acipensèrids (Acipenser sturio), amb cos de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d’escuts, amb la boca a la part inferior del cap, dels ous del qual hom treu el caviar.