■ esventat
| | esventada

Etimologia: de esventar 1a font: c. 1900, Vayreda
    adjectiu
  1. Dit de la làmina o placa de metall que s’ha deformat i ha perdut la planor.
  2. oficis manuals Dit de la fulla d’una serra que ha perdut el seu tremp i s’ha enguerxit de tal manera que no pot seguir una línia dreta.
  3. figuradament Exagerat, lleuger de seny.