■ etilè

Etimologia: deriv. de etil amb el sufix -è designador d’hidrocarburs (v. acetilè)
    masculí química orgànica i química industrial
  1. [CH2=CH2] El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica, un dels principals constituents del gas natural, del qual per polimerització hom obté el polietilè.
  2. òxid d’etilè Èter cíclic de l’etilè, anomenat també epoxietà.