■ evicció

Partició sil·làbica: e_vic_ci_ó
Etimologia: del ll. evictio, -ōnis, íd., der. de evincĕre ‘vèncer totalment, triomfar’, der. de vincĕre 1a font: 1575, DPou.
    femení dret civil
  1. Privació forçosa, total o parcial, de la cosa comprada que sofreix el comprador en virtut de sentència ferma i com a conseqüència de l’existència d’un dret anterior al contracte d’adquisició.
  2. clàusula d’evicció Estipulació que hom fa figurar en el contracte de compravenda segons la qual el venedor s’obliga a respondre de la possible reclamació d’un tercer sobre la cosa venuda.