■ evisceració

Partició sil·làbica: e_vis_ce_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. evisceratio, -ōnis ‘afebliment, esgotament; esventrament’
    femení patologia
  1. Extracció de les vísceres del fetus mort, especialment les toràciques i les abdominals, per tal de facilitar el part distòcic.
  2. evisceració de l’òrbita Extracció quirúrgica del contingut de la fossa orbitària amb raspament del periosti.