■ exacció

Partició sil·làbica: ex_ac_ci_ó
Etimologia: del ll. exactio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení dret
    1. Acció d’exigir el pagament d’imposts, tributs, multes, etc.;
    2. l’efecte.
  2. exacció il·legal dret penal Delicte que comet l’autoritat o el funcionari públic en exigir el pagament d’imposts no autoritzats degudament, o el que comet el funcionari públic en exigir drets superiors als que li són assenyalats en l’exercici de les seves atribucions.