■ excipient

Partició sil·làbica: ex_ci_pi_ent
Etimologia: del ll. excipiens, -ntis, participi pres. de excipĕre ‘prendre de, exceptuar’ 1a font: 1868, DLCo.
masculí [abreviatura excp.] farmàcia, indústria farmacèutica Substància químicament i farmacològicament inactiva que hom addiciona als productes actius d’un medicament, per tal de facilitar-ne la dosificació o l’administració.