■ exclamació

Partició sil·làbica: ex_cla_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. exclamatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Paraula o paraules que hom deixa escapar indicadores d’una forta emoció, d’una pena, d’una sorpresa, etc.
  2. signe d’exclamació gramàtica Signe d’admiració.