■ exclaustració

Partició sil·làbica: ex_claus_tra_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. exclaustratio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’exclaustrar o exclaustrar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic Facultat donada per la Santa Seu o per l’ordinari corresponent a un membre d’un orde religiós de viure fora de la vida comunitària.
  3. ciències polítiques Supressió dels ordes religiosos en un país ordenada pel poder polític.