■ exclusiu | exclusiva

Partició sil·làbica: ex_clu_siu
Etimologia: del b. ll. exclusivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que té la virtut d’excloure.
  2. adjectiu usat absolutament Que exclou tota altra persona o cosa. Privilegi exclusiu.
    1. femení dret Privilegi en virtut del qual una persona, una entitat o una corporació pot explotar, vendre o fer alguna cosa prohibida als altres.
    2. en exclusiva locució adverbial En situació de privilegi de la qual ningú més no es beneficia. Una entrevista en exclusiva amb el ministre.