■ excomunió

Partició sil·làbica: ex_co_mu_ni_ó
Etimologia: del ll. ecl. excommunio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
    1. Acció d’excomunicar;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.