■ excursió

Partició sil·làbica: ex_cur_si_ó
Etimologia: del ll. excursio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de recórrer una certa extensió de país.
    1. Sortida del lloc on hom habita normalment per anar per unes quantes hores, uns quants dies, a un altre lloc, especialment a la muntanya, com a diversió o esport. Fer una excursió al Montseny. Una excursió científica.
    2. irònicament Amb tantes excursions a la nevera després no tindràs gana!
  3. astronomia Desviació d’un planeta respecte a la seva eclíptica.