■ executori | executòria

Etimologia: del b. ll. exsecutorius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu dret Que legalment ha d’ésser executat.
  2. adjectiu dret Que dona el dret d’executar o de fer executar. Sentència executòria.
  3. femení Títol en què consta la noblesa d’una persona o d’una família.
  4. femení dret
    1. Document públic i solemne en què és consignada una sentència ferma.
    2. Ordre tramesa per un tribunal o un jutge que ha dictat una sentència a un inferior, comissionant-lo perquè en practiqui les diligències d’execució.