■ exempció

Partició sil·làbica: e_xemp_ci_ó
Etimologia: del ll. exemptio, -ōnis, íd. 1a font: 1517
    femení
    1. Acció d’eximir;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic Privilegi concedit per la Santa Seu en virtut del qual certs ordes religiosos i certs convents queden sostrets de la jurisdicció de l’ordinari local i sotmesos directament al papa.