■ exercir

Etimologia: del ll. exercēre ‘agitar, practicar, exercir’, der. de arcēre ‘encloure, contenir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
  1. Realitzar o fer actuar (una acció, una influència, una força, un poder, etc.) sobre algú o alguna cosa.
    1. Complir els deures (d’una professió, d’un càrrec, etc.). Exercir l’advocacia.
    2. usat absolutament És mestre, però no exerceix. Exerceix de metge.
    3. Fer ús (d’un dret, un privilegi, etc.). Exercir el dret de vot.