■ exhumació

Partició sil·làbica: ex_hu_ma_ci_ó
Etimologia: del b. ll. exhumatio, -ōnis, íd. 1a font: 1905, Bulbena
    femení
    1. Acció d’exhumar;
    2. l’efecte.
  2. dret Acció de treure un cadàver de la sepultura per tal de fer-li l’autòpsia i examinar-li les vísceres, en cas de presumpció de certes causes de mort.