■ expiació

Partició sil·làbica: ex_pi_a_ci_ó
Etimologia: del ll. expiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’expiar;
    2. l’efecte.
  2. Mitjà amb què hom expia.
  3. religió Restauració, mitjançant una acció humana, de les relacions entre l’home i la divinitat, deteriorades pels mancaments humans. Sacrifici d’expiació. Oferir-se en expiació pels pecats del poble.