■ exquisit
| | exquisida

Etimologia: del ll. exquisītus, -a, -um, íd., participi de exquirĕre ‘recercar, investigar’ 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
  1. Que plau d’una manera singular per la seva delicadesa, finor, excel·lència, etc. Una menja exquisida. Una flor exquisida. Un poeta exquisit.
  2. Que denota refinament, delicadesa, etc.