■ exterioritzar

Partició sil·làbica: ex_te_ri_o_rit_zar
Etimologia: de exterior
    verb
  1. transitiu Situar fora de si mateix. Ha aconseguit d’exterioritzar les causes de la seva obsessió.
  2. transitiu Treure a l’exterior, fer exterior.
  3. especialment
    1. transitiu Manifestar a l’exterior. Pugnava per no exterioritzar nerviosisme.
    2. pronominal El seu amor per ella s’exterioritza en mil detalls.