■ extingir

Etimologia: del ll. exstinguĕre, íd., der. d’un primitiu stinguĕre ‘apagar’ (cf. distingir) 1a font: 1460, Roig
    verb
    1. transitiu Fer cessar de cremar, de brillar. Els bombers han extingit l’incendi. La pluja extingirà la foguera.
    2. pronominal El foc s’ha extingit tot sol.
    1. transitiu Fer cessar de viure, de subsistir.
    2. pronominal Una raça que s’extingeix.
  3. figuradament
    1. transitiu Anul·lar, fer cessar. Extingir els drets.
    2. pronominal El seu odi s’extingí de seguida.