■ extraviar

Partició sil·làbica: ex_tra_vi_ar
Etimologia: de via1 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Fer perdre el camí, descaminar.
    2. pronominal especialment Ens vam extraviar pel bosc.
    3. pronominal Perdre’s una cosa. Se m’ha extraviat el bolígraf.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer caure en l’error o en el mal, desencaminar.
    2. pronominal Anant amb tal companyia s’extraviarà.