extrínsec | extrínseca

Accessory
Etimologia: del ll. extrinsecus, íd. 1a font: c. 1500, Cauliach
Body
    adjectiu
  1. Que ve de fora, que no és tret directament de la cosa mateixa, sinó de circumstàncies exteriors, accessòries. El mal s’agreujà per raons extrínseques. Valor extrínsec d’una moneda.
  2. electrònica Dit del semiconductor que conté impureses que influeixen en les seves propietats elèctriques.