■ faedor2
| | faedora

Partició sil·làbica: fa_e_dor
Etimologia: duplicat de factor amb base radical hereditària, amb el sufix -dor2
    adjectiu
  1. Susceptible d’ésser fet o de fer-se. Una cosa faedora.
  2. Que cal fer o s’ha de fer.



    3. Vegeu també:
    faedor1