■ fagot

Etimologia: del fr. ant. fagot, íd., pròpiament ‘feix de llenya’, aplicat a l’instrument de vent per les peces agrupades de què es compon 1a font: 1864, DLab.
    música
  1. masculí Instrument de vent, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels, el més curt acabat en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble.
  2. masculí i femení Músic que toca el fagot.
  3. fagot de l’orgue Joc de llengüeteria de l’orgue la sonoritat del qual imita la del fagot.
  4. fagot oboè de l’orgue Joc de llengüeteria de l’orgue, de vuit peus i de llengüeta batent.