■ falca

Etimologia: d’origen incert, probablement de l’hispanoàrab fálqa ‘estella de fusta’ 1a font: 1331
    femení
  1. oficis manuals i tecnologia
    1. Tascó, normalment de fusta, emprat per a falcar.
    2. Qualsevol objecte emprat per a falcar.
    1. Mot que allarga la frase per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució.
    2. retòrica Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers.
  3. construcció naval
    1. Taula de fusta que forma l’orla en els llaguts i altres embarcacions petites de pesca.
    2. Orla immediata a l’escollat de proa o de popa.
    3. Cadascuna de les taules de fusta que hom encaixa entre els macarrons de l’orla i que serveixen per a fer-la més alta.
    4. falca de proa Orla que hi ha a cada cantó de la proa d’un caro que porta un bitó per a amarrar-hi els caps.
  4. publicitat Breu espai generalment publicitari de ràdio o de televisió.
  5. falca anticiclònica meteorologia Zona de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més alta que a les zones del seu voltant al mateix nivell, i es representa en un mapa sinòptic mitjançant un sistema d’isòbares i d’isohipses paral·leles en forma de U, amb la concavitat dirigida cap a la zona de pressió atmosfèrica més gran.