■ falla1

Etimologia: del ll. facŭla, dimin. del ll. fax, facis, íd. 1a font: s. XIII
    femení
    1. Manat de branques seques, brins, estelles o d’altres matèries combustibles que hom encén per fer claror, per anar a calar foc, etc., o també en determinades festes, com ara la de Sant Joan, a les comarques pirinenques entre l’Alta Ribagorça i Andorra.
    2. Foguera.
  2. folklore Construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc (ninots), que, juntament amb d’altres, hom instal·la (planta) a carrers i places de València i d’altres poblacions valencianes per la festa de Sant Josep (19 de març) i que hom crema la nit d’aquest dia.



    3. Vegeu també:
    falla2