■ fallar

Etimologia: de falla2
    verb
  1. transitiu
    1. Mancar, no encertar, errar allò que hom vol tocar, atènyer, etc. Ha fallat una llebre a deu passes.
    2. per extensió Fallar un tret.
  2. intransitiu
    1. fallir 1.
    2. especialment No obrar, algú o alguna cosa, en un moment donat com hom esperava. El fre li ha fallat. Aquest remei no falla mai.
    3. Frustrar-se, no reeixir.
  3. transitiu jocs d’entreteniment En alguns jocs de cartes, matar una carta amb un atot quan hom no en té del mateix coll per a jugar. Amb quina carta has fallat la meva espasa?