■ fàl·lic
| | fàl·lica

Etimologia: del ll. phallĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. phallikós, íd. 1a font: 1864, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al fal·lus.
  2. cultes fàl·lics història de les religions Conjunt de creences i d’expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus, que, a través de representacions més o menys estilitzades del fal·lus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení.
  3. estadi fàl·lic psicologia Tercer període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al quart i cinquè anys de vida.