fanariota

Partició sil·làbica: fa_na_ri_o_ta
    adjectiu i masculí i femení
  1. Del Fanar (barri d’Istanbul, seu del patriarcat de Constantinoble).
  2. Dit especialment de l’aristocràcia grega que, entorn del patriarca, a Constantinoble, aconseguí de sobreviure després de la caiguda de l’Imperi.