■ fàstic

Compareu: fastig
Etimologia: de l’ant. fastig, ll. fastīdium, íd., amb canvi d’accent a partir de fastigós, fastigar per analogia amb càstig a partir de castigar 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí
  1. Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna. Fer fàstic una menja. Tan brut, quin fàstic que fa!
  2. per extensió La seva conducta em fa fàstic.
  3. dir fàstics de locució verbal Dir coses que afecten greument el bon nom d’algú.
  4. dir quatre fàstics (a algú) locució verbal Fer-li greus retrets.
  5. tenir en fàstic locució verbal Tenir avorrida alguna cosa.