■ fat1

Etimologia: del ll. fatum ‘predicció, oracle; destí’, der. de fari ‘dir’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí història de les religions Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.


Vegeu també:
fat2