■ faune

Partició sil·làbica: fau_ne
Homòfon: fauna
Etimologia: del ll. Faunus, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. mitologia Ésser fantàstic de la mitologia romana, que tenia figura humana però amb banyes i potes de cabra, que habitava als boscs i se li atribuïen idèntiques qualitats i passions que als sàtirs.
  2. Home madur, faldiller i lasciu.