fecundació

Accessory
Partició sil·làbica: fe_cun_da_ci_ó
Etimologia: del b. ll. fecundatio, -ōnis, íd.
Body
    femení biologia
  1. Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
  2. fecundació artificial Nom aplicat, impròpiament, a la inseminació artificial i, popularment, a la fecundació in vitro.
  3. fecundació externa (o extrauterina) Fecundació realitzada fora del si matern.
  4. fecundació ‘in vitro’ Fecundació externa en condicions de laboratori.