■ feixuració

Partició sil·làbica: fei_xu_ra_ci_ó
Etimologia: de feixurar
    femení dret català
    1. Acció de feixurar.
    2. Conjunt de les fites que assenyalen la limitació d’una finca o un territori o d’un sector d’ells.
  2. Convinença escrita o bé acte judicial que dona fe de la col·locació de fites.