■ fènix

Etimologia: del ll. phoenix, -īcis, i aquest, del gr. phoĩnix, -ikos, íd. 1a font: 1399, Metge
    masculí
    1. mitologia Ocell sagrat d’origen egipci, únic en la seva espècie, que renaixia de les seves cendres i que els grecs i els romans consideraven imatge de la vida eterna.
    2. figuradament Persona, cosa, única en el seu gènere per la seva excel·lència.
  2. heràldica Figura imaginària representada per un ocell, sempre de cara, amb el cap de perfil, les ales aixecades i damunt un foc encès, anomenat immortalitat.