■ fet1

Etimologia: del ll. factum, -i, íd.
    masculí
    1. Acció de fer alguna cosa. El fet de pintar.
    2. Allò que hom ha fet. Fixar-se en els fets. Fets gloriosos.
  2. filosofia
    1. Allò que és o que succeeix realment.
    2. Afer. Sempre parlen de llurs fets.
    3. anar al fet (o als fets) locució verbal Anar a l’essencial, a l’important. Prou divagar: anem als fets!
    4. de fet locució adverbial Efectivament.
    5. de gran fet locució adjectiva antigament D’importància.
    6. en fet de locució prepositiva antigament En matèria de.
    7. fer el fet (una cosa) locució verbal Servir, ésser útil, ésser convenient. És un llibre molt resumit, però ja fa el fet.
    8. fer el seu fet (algú) locució verbal Fer allò que ha de fer, treballar en els propis afers.
    9. fets diversos Conjunt de notícies de poca importància en un diari, especialment aplicat a les de caràcter accidental.
    10. fet social sociologia Fenomen social.
    1. dret Cas sobre el qual hom litiga o que és motiu d’una causa.
    2. de fet dret Expressió que indica que en una causa hom actua arbitràriament, sense respectar allò que el dret prescriu (s’oposa a l’expressió de dret).
    3. fet imposable dret Pressupòsit jurídic determinat per la llei per a configurar cada tribut, la realització del qual fa néixer l’obligació tributària.
    4. fet jurídic dret Esdeveniment susceptible de produir algun efecte en les relacions jurídiques.
    5. fet provat dret processal Fet que com a tal hom declara en les sentències dels tribunals d’instància i que serveix de base en les apreciacions jurídiques en cassació.
    6. fet punible dret Acció o omissió dolosa o culposa penada per la llei.
  4. fet a amagar (o fet i amagar, o fet a córrer, o simplement fet) jocs d’entreteniment Joc d’infants en què els qui hi intervenen, llevat d’un, fugen i s’amaguen, i el qui para ha de trobar-los.



    5. Vegeu també:
    fet2