■ fideïcomès
| | fideïcomesa

Partició sil·làbica: fi_de_ï_co_mès
Etimologia: de fideïcometre
    adjectiu
  1. dret civil Dit del bé o de l’herència deixada en fideïcomís.
  2. bé fideïcomès dret català Bé afecte a un gravamen de substitució fideïcomissària instituït pel causant, per tal d’afavorir successivament els diversos hereus o legataris cridats.