■ fideïcomís

Partició sil·làbica: fi_de_ï_co_mís
Etimologia: del ll. fideicommissum, íd. 1a font: 1272, CTort.
    [plural fideïcomisos] masculí
  1. dret civil i dret català
    1. Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
    2. fideïcomís d’elecció Modalitat fideïcomissària caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissaris.
    3. fideïcomís de residu Modalitat fideïcomissària caracteritzada perquè el primer cridat (l’hereu o legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que les d’un fiduciari normal.
    4. fideïcomís singular Fideïcomís consistent en l’encàrrec fet a l’hereu pel testador de lliurar una cosa determinada a un tercer.
    5. fideïcomís universal Fideïcomís segons el qual l’hereu ha de transmetre tota l’herència a un tercer, bé que té dret a retenir la llegítima o, en dret català, la quarta trebel·liànica.
  2. dret internacional Tutela.