■ fideïcomissari
| | fideïcomissària

Partició sil·làbica: fi_de_ï_co_mis_sa_ri
Etimologia: del ll. fideĭcommissarius, -a, -um, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. dret civil
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al fideïcomís.
    2. masculí i femení Persona a favor de la qual hom estableix un fideïcomís.
  2. adjectiu i masculí dret internacional Dit del país sotmès a la tutela d’un altre, anomenat fiduciari, a qui ha estat confiada temporalment la seva administració.